Entre aquests fons catalogats trobem diversos documents impresos per editors catalans reconeguts de l’època.
El panorama de la impremta i l’edició ha anat variant al llarg dels segles des de l’aparició de la Bíblia de Gutenberg al segle XV. El segle XVII, per exemple, es caracteritza per ser una època de decadència a causa de diverses circumstàncies: damunt el llibre es projecten un munt de restriccions legals, censures, costos i, per primer cop, impostos aplicats a causa de les dificultats financeres d’un Estat empobrit per les guerres. La situació desfavorable del negoci i el comerç del llibre també es veu agreujada pels abusos en la concessió de privilegis d’impressió, alguns dels quals obtinguts per ordres religiosos, exempts de tributs, que perjudiquen notòriament als llibreters-editors. Tot i que sovintegen els tiratges entre 1.000 i 3.000 exemplars, la modèstia i la mediocritat tipogràfiques són força visibles.
Alguns dels editors més notables del segle XVII que hem localitzat en aquestes col.leccions són:
Jeroni Margarit, amb la impressió de dos fulletons de disposicions de l’administració Catalana, Iurament prestat en les Corts de MDLXXXV, S.C.R.M (1622) i Memorial dels fonaments y motius ab los quals se proua his iustifica que la nominacio y deputacio de lloctinent general pera exercir jurisdictio en lo principat de Cathalunya, comptats de Rossello y Cerdanya, no te lloch abans de hauer jurat sa magestat en la ciutat de Barcelona la carta del bouatge, los vsatges de Barcelona, constitucions de Cathalunya, priuilegis y immunitats, axi generals, com particulars (1622).
Llorenc Déu, amb la impressió d’un fulletó de la Real Audiencia: Sententi regia de verbo ad verbum ut iacet à suo originali translata ... Attento licet prop parte Nobilis quondam Geraldi de Queralt ...(1622) i tres iuris responsum: Iuris responsum pro immunitate ecclesiae allegata pro parte Michaele Bondia (1620); Iuris responsum pro oeconomo monasterii Scalaedei (1620); Iuris responsum in causa propria Iacobi a Cancer iunioris domicelli I.V.D. super sua inseculatione in bursa Auditorum militarium domus Deputationis (1618).
Esteve Liberós, del qual s’han localitzat 23 documents. Solament en citem un parell: Discurso y memorial hecho por F. Francisco de Copons, ... don Luis de Copons, ... y Fr. Ioseph de Calders ... embaxadores en la corte de su magestad por los Diputados, y Oydores del Principado de Cataluña (1622); Iuris responsum pro Pavla Rehvll et Torner, contra nobilem Franciscum Roig (1614).
Per altra banda, el segle XVIII ve definit pel desenllaç de la Guerra de Successió (1705-1714) que determina durant molts anys la trajectòria d’impressors i editors. En aquesta època, la impremta i l’edició catalanes, sumides més aviat en l’atonia, es mouen econòmicament dins unes magnituds molt discretes comparativament amb Madrid, on Joaquín Ibarra i Antonio Sancha s’erigeixen en impressors de primera línia. Contrastant amb aquestes modestes dimensions, en el curs del regnat de Carles III (1759-1788) reneix la tipografia i els llibres semblen recuperar una part, si més no, de la digna presentació formal perduda des de finals del segle XVI. Cap a l’últim quart de segle, una suma de factors, entre ells, una certa reducció de l’analfabetisme, l’enfortiment del teixit urbà i l’increment del comerç amb Espanya i Amèrica, permet que la producció editora barcelonina pugui remuntar una mica. Destacar també que, al llarg del segle, la impremta arriba per primera vegada a una colla de ciutats catalanes, com ara Cervera, Figueres, Olot...
Dins les col·leccions catalogades hem localitzat editors del segle XVIII com ara Joan Pau Martí, Maria Martí, Joan Jolís, Bernat Pla, Joan Piferrer i Joan Francesc Piferrer, tots ells de Barcelona. I també 4 obres de Vicenç Oliva, un editor establert a Girona, la família del qual juntament amb els Bro, protagonitzen en exclusiva el món del llibre gironí del set-cents. Vicenç Oliva va imprimir, a principis del segle XIX, entre altres obres: Verdadera idea de la sociedad civil, gobierno y soberanía temporal, conforme a la razón y a las divinas escrituras : sujeción debida de los súbditos al soberano y cargo principal de los soberanos en el gobierno (1803); Memorias del Duque de Vicenza (1837); Catecismo histórico, ó, Compendio de la historia sagrada y de la doctrina cristiana para instruccion de los niños : con preguntas, respuestas y lecciones seguidas para leerlas en las escuelas (1850).
- Llanas, Manuel. El Llibre i l'edició a Catalunya: apunts i esbossos. Barcelona : Gremi d'Editors de Catalunya, 2001.
- Llanas, Manuel. L'Edició a Catalunya : segles XV a XVII. Barcelona : Gremi d'Editors de Catalunya, 2002.
- Llanas, Manuel. L'Edició a Catalunya : el segle XVIII. Barcelona : Gremi d'Editors de Catalunya, 2003.
- De los incunables al siglo XVIII. Madrid [etc.]: Fundación Germán Sánchez Ruipérez , 1994.
