Els Fons Especials que tot seguit es descriuen són tres col.leccions dipositades a l’Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries (AMCE): Fons de la Cambra Agrària, Fons Bosch i Aymerich i Fons Família Mayor.

Aquests fons documentals han estat recollits en el Catàleg del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya, en el Catalogo del Patrimonio Bibliografico Español i en el Catàleg del Sistema de Lectura Pública de Catalunya.

dimecres, 26 de gener de 2011

Editors catalans dels segles XVII i XVIII

Entre aquests fons catalogats trobem diversos documents impresos per editors catalans reconeguts de l’època.

El panorama de la impremta i l’edició ha anat variant al llarg dels segles des de l’aparició de la Bíblia de Gutenberg al segle XV. El segle XVII, per exemple, es caracteritza per ser una època de decadència a causa de diverses circumstàncies: damunt el llibre es projecten un munt de restriccions legals, censures, costos i, per primer cop, impostos aplicats a causa de les dificultats financeres d’un Estat empobrit per les guerres. La situació desfavorable del negoci i el comerç del llibre també es veu agreujada pels abusos en la concessió de privilegis d’impressió, alguns dels quals obtinguts per ordres religiosos, exempts de tributs, que perjudiquen notòriament als llibreters-editors. Tot i que sovintegen els tiratges entre 1.000 i 3.000 exemplars, la modèstia i la mediocritat tipogràfiques són força visibles.

Alguns dels editors més notables del segle XVII que hem localitzat en aquestes col.leccions són:

Jeroni Margarit, amb la impressió de dos fulletons de disposicions de l’administració Catalana, Iurament prestat en les Corts de MDLXXXV, S.C.R.M (1622) i Memorial dels fonaments y motius ab los quals se proua his iustifica que la nominacio y deputacio de lloctinent general pera exercir jurisdictio en lo principat de Cathalunya, comptats de Rossello y Cerdanya, no te lloch abans de hauer jurat sa magestat en la ciutat de Barcelona la carta del bouatge, los vsatges de Barcelona, constitucions de Cathalunya, priuilegis y immunitats, axi generals, com particulars (1622).

Llorenc Déu, amb la impressió d’un fulletó de la Real Audiencia: Sententi regia de verbo ad verbum ut iacet à suo originali translata ... Attento licet prop parte Nobilis quondam Geraldi de Queralt ...(1622) i tres iuris responsum: Iuris responsum pro immunitate ecclesiae allegata pro parte Michaele Bondia (1620); Iuris responsum pro oeconomo monasterii Scalaedei (1620); Iuris responsum in causa propria Iacobi a Cancer iunioris domicelli I.V.D. super sua inseculatione in bursa Auditorum militarium domus Deputationis (1618).

Esteve Liberós, del qual s’han localitzat 23 documents. Solament en citem un parell: Discurso y memorial hecho por F. Francisco de Copons, ... don Luis de Copons, ... y Fr. Ioseph de Calders ... embaxadores en la corte de su magestad por los Diputados, y Oydores del Principado de Cataluña (1622); Iuris responsum pro Pavla Rehvll et Torner, contra nobilem Franciscum Roig (1614).

Per altra banda, el segle XVIII ve definit pel desenllaç de la Guerra de Successió (1705-1714) que determina durant molts anys la trajectòria d’impressors i editors. En aquesta època, la impremta i l’edició catalanes, sumides més aviat en l’atonia, es mouen econòmicament dins unes magnituds molt discretes comparativament amb Madrid, on Joaquín Ibarra i Antonio Sancha s’erigeixen en impressors de primera línia. Contrastant amb aquestes modestes dimensions, en el curs del regnat de Carles III (1759-1788) reneix la tipografia i els llibres semblen recuperar una part, si més no, de la digna presentació formal perduda des de finals del segle XVI. Cap a l’últim quart de segle, una suma de factors, entre ells, una certa reducció de l’analfabetisme, l’enfortiment del teixit urbà i l’increment del comerç amb Espanya i Amèrica, permet que la producció editora barcelonina pugui remuntar una mica. Destacar també que, al llarg del segle, la impremta arriba per primera vegada a una colla de ciutats catalanes, com ara Cervera, Figueres, Olot...

Dins les col·leccions catalogades hem localitzat editors del segle XVIII com ara Joan Pau Martí, Maria Martí, Joan Jolís, Bernat Pla, Joan Piferrer i Joan Francesc Piferrer, tots ells de Barcelona. I també 4 obres de Vicenç Oliva, un editor establert a Girona, la família del qual juntament amb els Bro, protagonitzen en exclusiva el món del llibre gironí del set-cents. Vicenç Oliva va imprimir, a principis del segle XIX, entre altres obres: Verdadera idea de la sociedad civil, gobierno y soberanía temporal, conforme a la razón y a las divinas escrituras : sujeción debida de los súbditos al soberano y cargo principal de los soberanos en el gobierno (1803); Memorias del Duque de Vicenza (1837); Catecismo histórico, ó, Compendio de la historia sagrada y de la doctrina cristiana para instruccion de los niños : con preguntas, respuestas y lecciones seguidas para leerlas en las escuelas (1850).

Per saber-ne més:
  • Llanas, Manuel. El Llibre i l'edició a Catalunya: apunts i esbossos. Barcelona : Gremi d'Editors de Catalunya, 2001.
  • Llanas, Manuel. L'Edició a Catalunya : segles XV a XVII. Barcelona : Gremi d'Editors de Catalunya, 2002.
  • Llanas, Manuel. L'Edició a Catalunya : el segle XVIII. Barcelona : Gremi d'Editors de Catalunya, 2003.
  • De los incunables al siglo XVIII. Madrid [etc.]: Fundación Germán Sánchez Ruipérez , 1994.


dimarts, 11 de gener de 2011

Biblioteca del Fons Família Mayor

El fons de la biblioteca de la Família Mayor està compost per monografies bàsicament de principis del s. XX i finals del XX. Bàsicament comprèn obres de literatura i manuals d’ensenyament i també d’una col.lecció de catàlegs comercials dels inicis del s. XX que són força curiosos.

Algunes obres destacables:

  • Vencells y Marqués, José. La Mancha en el armiño: novela de costumbres españolas contemporáneas. Barcelona: Establ. Tip de Victor Perez, 1885-1886.
  • Pujulà i Vallès, Frederic. Gramàtica catalana de la llengua internacional Esperanto. Barcelona: Joventut, 1906.
  • Lanciano de Pujolar, María. Tratado de corte para las escuelas y colegios de niñas. Olot: Impr. y libr. de Juan Bonet, 1882.






divendres, 7 de gener de 2011

Biblioteca del Fons de la Cambra Agrària

El fons de la biblioteca de la Cambra Agrària està compost per obres molt diverses en l’àmbit temàtic: llibres sobre agricultura, catàlegs sobre exposicions, obres de legislació, religió ... i també en l’àmbit cronològic: el llibre més antic data de 1537 i el més modern de 1929. Aquesta varietat probablement s’explica per les diverses funcions que exercia la Cambra Agrària, com a centre agrícola i social, centre recreatiu i també com a caixa de crèdit i estalvi.

Algunes obres destacables:

  • Dionís Castoixà. D. Dionysii Carthusiani In quator euangelistas narrationes. Parissiis: bapud Poncetum Le Preux..., 1552
  • Rúbriques de Bruniquer: Ceremonial dels Magnífichs consellers y regiment de la ciutat de Barcelona. Barcelona: Impr. d'Henrich, 1912-1916.
  • Misan, José. El Labrador práctico solariano: obra eminentemente práctica. Sevilla: biblioteca Agraria Solariana, 1907.
  • Guillén-García, Guillermo J. de. El Agua: sus aplicaciones a la agricultura... Barcelona: Librería de Francisco Puig, 1905.
  • Iuris responsum pro Vniversitate Sancti Cucufatis Vallen contra Praepositum maiorem monasterii. Barcinone: ex Typographia Stephani Liberòs, 1624






 

divendres, 27 d’agost de 2010

Defensa de Dolores Batlle y Caritg del asesinat de D. Paulino Geli

FAGES DE ROMA, Narcís; FAGES DE SABATER, Marià. Defensa de Dolores Batlle y Caritg, viuda de Geli : escrita por los letrados Narciso y Mariano Fáges y presentada en la causa criminal pendiente en el juzgado de primera instancia de Figueras, á consecuencia del asesinato de Paulino Geli ... perpetrado en la madrugada del 2 de diciembre de 1866. Barcelona : Impr. de Magriñá y Subirana, 1868.

De les obres catalogades, aquesta destaca especialment: es tracta de la transcripció de la defensa que van dur a terme els lletrats Narcís Fages de Roma i Marià Fages de Sabater de Dolors Batlle i Caritg, acusada de l'assassinat del seu marit, Paulino Geli, que fou alcalde de Vilamocolum.

dijous, 26 d’agost de 2010

Biblioteca del Fons Bosch i Aymerich


La majoria de llibres de la col.lecció estan signats per Josefa Delhom. Hem de suposar que Josefa tenia un especial interès en la biblioteca i que molts d’aquests llibres foren adquirits per ella mateixa.
La biblioteca està composta per un centenar de documents publicats entre els anys 1786 i 1882. La majoria del fons és imprès al segle XIX i la temàtica que abasta és molt diversa: obres de dret, agricultura, literatura, història....

En destaquen algunes obres com ara:

  • Ordinacions d'En Sanctacília. De les consuetuts de la ciutat de Barcelona, sobre les servituds de les cases de honors, vulgarment dites den Sancta Cilia. En Barcelona : en casa de Joan Pau Martì ..., 1709

  • Camino de hierro, titulado de la Serenísima señora Infanta Da. Maria Luisa Fernanda, desde las minas de carbón de piedra inmediatas a San Juan de las Abadesas al puerto de Rosas. prospecto. Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1844.

  • Goigs del Gloriós Pare Sant Ramon Nonat. Barcelona : Estampa dels Hereus de la V. Pla, [1880 o posterior]